La matèria primera: tria i preparació.

La matèries primeres per a la fabricació del paper als segles XVIII i XIX eren els draps vells, les espardenyes velles... Els draps es tallaven en trossos petits per mitjà de les dalles o el marrassà. Aquest últim estri anava molt bé per a trinxar les espardenyes velles i roba més gruixuda.

En la fotografia, de finals del XIX principis del XX, es pot veure una màquina, un procediment més modern, per triturar els draps.

Un cop els draps triturats, com que arribaven bruts als molins, a continuació se'ls posava al torn espolsador o diable on els draps eran netejats de la pols o terra que portaven.


Finalment els draps tallats i espolsats eren posats en fosses, durant tres o quatre setmanes, on fermentaven i es blanquejaven les fibres.

L'obtenció de la pasta


De les fosses els draps passaven a les piles on es desfibraven, colpejant-los amb maces de fusta, fins convertir-se en pasta per a fer paper. Hi havia diferents tipus de maces per a la preparació final de la pasta, cada una d'elles rebia noms diferents, segons els tipus de claus que tenien en l'extrem inferior: les de drap, amb claus de tall viu; les de retrenc, amb claus plans amb estries; i les refinadores o esbaldidores, sense claus.

Més tard, per a l'obtenció de la pasta, aparegueren les piles holandeses o cilindres, anomenats així per la forma cilíndrica que tenien. Enginy molt més modernitzat que donava millors resultats en quan a quantitat i qualitat en el trinxat dels draps. Tot i ser un invent de darreries del segle XVII, la implantació a Catalunya no fou fins al segle XIX i s'hi treballà en moltes fàbriques fins a finals dels anys 70 del segle XX, que fou substituït pel pulper.

La formació del full


Un cop la pasta estava preparada s'introduïa a la tina on barrejada amb molta aigua i contínuament remenada, l'alabrent feia els fulls de paper introduint i treién amb gran perícia la forma, motlle on quedaven les fibres entrellaçades damunt una tela metàl·lica on permetia escórre's l'aigua i formar-s'hi el full en el seu perímetre delimitat per un marc de fusta. Quan aquesta tela portava brodat en filferro un nom, un dibuix etc, en formar-se el full en aquell indret la pasta hi quedava més fina i en mirar-lo al contrallum hi queda gravada la marca o filigrana del fabricant.
A continuació l'
alabrent lliurava la forma al ponedor qui desenganxava el full sobre un saial o feltre de llana. Aquesta operació es repetia fins obtenir una posta que eren 250 fulls de paper.

La posta passava a la premsa per treure l'excés d'aigua que duia el paper i així donar-li una mínima resistència. Per mitjà del torn, tres o quatre homes, multiplicaven la força de la premsa. Un molí d'una sola tina podia produir unes 18 postes diàries (uns 4500 kg). Un cop premsats els fulls eren llevats del saial pel llevador.
Amb la aparició de la màquina rodona, semi-continua, a principis del segle XIX, implantada a Catalunya cap a finals del referit segle, amb la qual s'aconseguia molta més producció amb la mateixa qualitat que a les tines, fou en aquell moment quant els artesans de la tina, especialment els alabrents, perderen la seva especialització i es començà a encunyar el nom de maquinista i ajudants de maquinista.

L'assecat del paper


Quan la posta era llevada de la premsa, es pujaven els fulls a estendre a la part superior dels edificis paperers, en el lloc conegut com als miradors, en les altres cases se l'anomena en aquest indret golfes.

Aquestes estances eren circumdades per un gran nombre de petites finestres conegudes amb el nom de ventanes i que vistes des de l'exterior donaven una singular fesomia als molins paperers que no tenien els edificis del seu entorn.

A la cambra hi havia disposades moltes fileres de cordes, de paret a paret, a vegades en dos i tres nivells i els fulls eren deixats sobre d'elles utilitzant un estri en forma de T anomenat espit per tal de no malmetre'ls.

I així es deixaven fins aconseguir el seu assecat.

La utilitat de les ventanes disposades en tot el perímetre de l'edifici era la de regular la intensitat dels vents i assegurar-se un assecat continu sense que els fulls se'ls emportés. A la Riba aquestes finestres disposaven d'uns porticons de fusta movibles, de dreta a esquerra i quan calia es tancaven els de tota una paret i els de les altres continuaven oberts pel bon assecatge del paper.

L'encolat i el setinat del paper



El paper per a que fos apte per a l'escriptura se'ls hi donava un bany de cola. La cola es feia a partir de la ebullició de les carnasses dels animals, aconseguint-se una pasta gelatinosa on s'hi submergien els fulls. En dues premsades s'aconseguia una bona uniformitat de cola en tots els fulls. En acabar el procés els fulls s'havien de tornar a estendre.

Un cop secs els fulls eren passats pel mall setinador, un estri de fusta que havia de ser accionat per una roda hidràulica el qual colpejava el paper i aconseguia donar-li una textura fina als fulls.


Les vores dels fulls eren irregulars i per deixar-los els més igualats possibles es posaven al banc de fretar i amb una ganiveta de fretar s'igualaven. El nom de paper de barba prové de l'acabat desigual de les vores dels fulls.

El comptat del paper i la finalització del procés

A la sala nomenada comptador els fulls de paper eren seleccionats, comptats i empaquetats. S'embolicaven en quantitats de 500 fulls i el paquet se l'anomenava raima. Les raimes es marcaven amb el segell o caràtula del fabricant, identificador del paper que contenia i ja estaven a punt per a ser carregats en carros per a la seva distribució als clients.

Vocables paperers (en cursiva en el text)

Extret del llibre: Vocabulari paperer, d'Oriol Valls i Subirà. Edició a càrrec: del Museu molí paperer de Capellades, primera edició, maig 1999. Publicat per: Taller Editorial Mateu de Barcelona.

alabrent
.- Obrer que amb la forma o motlle fa el full de paper a la tina. Oficial de tina. Laurente. Sacador. Alabrén. Laborante.

banc de fretar.- Caixa de fusta posada sobre quatre potes, que té aproximadament un metre i mig de llargada per mig d'ample i d'alçària, sobre la qual es ferma, amb unes cordes, un paquet d'una o dues raimes per mitjà d'un torn i amb una ganiveta gran es tallen els fulls que sobresurten massa. Les tapes de fusta de cada costat s'obren per a recollir els fulls de paper. D'aquestes tapes, se'n diuen ales. Banco de igualar o desbarbar.

banca de llevar.- Aparell de fusta d'uns 80 cm d'alçària on el llevador posa els fulls de paper quan els va separant dels saials. Té la forma de faristol o pla inclinat, amb dos peus al davant i un braç mòbil al darrere que el sosté. Sela del levador. Sela inclinada. Tabla inclinada. Banco de levar. Banco del levador.

banca de ponar.- Post de fusta d'uns 60 x 60 cm, amb dos reforços a la part de sota que, al mateix temps que mantenen aquesta post una mica elevada de terra, fan de quies perquè llisqui sobre uns carrils cap a sota la premsa, un cop ha rebut suficient paper, generalment una posta. Tabla. Banco del ponador. Banco de ponar.

botxí.- Cadascuna de les dues peces de fusta, gruixudes, que s'aprimen cap a un dels extrems (forma de tascó) i que es col·loquen sobre la saiala de premsar les postes. Les parts primes es posen al centre per a premsar bé el paper de les vores. De vegades els botxins estan units pel cantó prim i formen un sol cos. L'ús d'aquesta peça és genuïnament català i, per consegüent, o se n'ha trobat l'equivalent castellà.

caràtula.- Gravat que representa la marca o contrasenya del paperaire, que es marcava sobre els paquets o fardells de paper i que servia per a distingir-los. Més modernament s'imprimia sobre un full que s'enganxava sobre el paquet i que, a més, també servia de propaganda. Carátula.

carnassa.- Deixes que resten de les pells quan han estat assaonades. Serveixen per a fer la cola. Desperdicios de las pieles. Gamuceros. Carniceros. Retales de los curtidores.

cilindre.- Conjunt de pila, moló, platina i barret, principals elements de la pila holandesa, màquina desfibradora inventada a Holanda vers el 1670. També se'n diu màquina desfibradora de cilindres. Molino de cilindros. Pila holandesa o desfibradora.

clau.- 1. Conjunt de taulons verticals en forma de merlets que hi ha a la part de fora de la pila. Subjecten les teleres de les maces per mitjà d'una clavilla sobre la qual basculen. Gripo de delante. 2. Cadascuna de les peces semblants a una escarpa de coure o de ferro, acabades amb un tall, amb dents, o planes, d'uns 12 cm de llargada, que van fermades a la base de les maces de les piles de trinxar els draps. Clavo.

comptador.- Sala on es compta, es tria, se setina i s'enraima el paper. Contador.

dalla.- Tros de dalla fermat verticalment als angles de l'espolsador que serveix per a esquinçar els draps, separar els botons i obrir les vores. Guadaña. Cortador.

diable.- Vegeu llop.

espit.- Peça de fusta en forma de T (tau) que serveix per a estendre el paper a les cordes del mirador. Espito. Ferlete.

filigrana.- 1. Marca o contrasenya del paperaire, feta amb fils de plata o de coure molt fins, cosida sobre el sedàs de la verjura de la forma o motlle de fer el paper a mà, i més modernament del bombo de la màquina rodona. 2. Empremta o senyal transparent que els fils deixen al full de paper. Hi ha qui en diu marca d'aigua. Filigrana.

forma.- Motlle per a fer el paper a mà. Es compon d'un marc de fusta reforçat per sota per una sèrie de llistons de secció afuada anomenats fustes o costelles. A sobre d'aquest enreixat es col·loca un teixit fet de fils de coure (antigament eren de plata i, més anteriorment, de fibres vegetals), format pels pontillons, fils horitzontals i molt seguits, i els fils corondells, que van en sentit vertical i tenen un espaiat de pocs centímetres; el conjunt forma la verjura de la forma, que després és molt visible, per transperència en tot el full de paper fet a mà sobre aquest tipus de motlle. Sobre el teixit es cosia la filigrana o marca del paperaire. Forma. Molde.

ganiveta de fretar.- Ganiveta d'uns 60 cm de llarg que serveix per a fretar o igualar els fulls de paper. Cuchilla de desbarbar.

lleva.- Cadascun dels tascons de fusta embotits a l'arbre de la roda que sobresurten uns 10 cm. en girar topen contra la sabata de la telera i la fan aixecar amb la maça que pica els draps que hi ha a la tina. També n'hi ha a l'arbre del mall de setinar. Cuña. Levador.

llevador.- 1. Obrer de la tina, encarregat de separar els fulls dels saials quan surten de la premsa i de posar-los sobre la banca de llevar o de la baieta sense fi de la màquina rodona. Levador. 2. Vegeu banca de llevar.

llop.- Caixa de fusta allargada, de secció quadrada o hexagonal. A l'interior hi ha un eix de fusta amb uns pals empotrats que, en rodar, piquen contra els draps que s'hi han posat prèviament i els deixa ben espolsats. Ha substituït el torn. També és conegut com a màquina de la llímpia. Batán de trapos. Lobo. Diablo.

maça.- Bloc de fusta paral·lelepípede aguantat per la telera, de base llisa o amb uns claus segons els tipus. les maces eren de tres classes diferents. Les primeres, que corresponien a les piles de drap, portaven uns claus amb el tall viu, amb bisell com les escarpes. Després seguien les maces de les piles de repist, amb els claus roms o plans, o en forma de merlet, i les últimes, les maces de les piles de refí, esbaldidores o de rentar, eren llises i no tenien cap mena de clau. Mazo.

mall.- Bloc de fusta o de ferro col·locat verticalment i manegat a una telera, mogut pel mateix sistema que les maces de les piles. Serveix per a allisar el paper. Mazo de satinar.

mall de setinar.- Vegeu mall.

marrà.- Cub de fusta de 50 x 50 x 50 cm, força pesant, que es posa a la premsa entre el botxí i les mises. Peça genuïna catalana, no té traducció al castellà.

marrassà.- Destral de doble tall que serveix per a trencar les cordes i soles d'espardenya, abans de posar-les a trinxar a la pila de drap. Marrazo.

mirador.- Local, generalment a l'últim pis dels molins paperers, on s'estén el paper per a assecar-lo. Azotea. Secadero. Mirador. Tendedero.

misa.- Peça de fusta plana de forma rectangular que es col·loca sobre el marrà quan es premsa el paper. Les mises poden tenir diferents gruixos i pesos. N'hi ha que quasi són tan grans com el marrà i d'altres que solament tenen 4 cm de gruix. Tabloncillo cuadrilongo.

misó.- Misa petita de fusta plana llisa que va col·locada sobre la misa i el marrà. Val la pena insistir en les peces de fusta que es posen sobre la posta de paper quan s'ha de premsar. Arran de terra hi va la banca de ponar. A sobre la banca, la posta, que és una quantitat determinada de fulls de paper (vegeu posta), amb els saials intercalats i la saiala que els cobreix; sobre la saiala hi va el botxí, segueix el marrà, a sobre una o diverses mises i després un o dos misons.

moló.- Cilindre de fusta de la pila holandesa, de ferro o de pedra, proveït de ganivetes de bronze o d'acer disposades paral·lelament a l'arbre de rotació. Serveix per a desfibrar els draps i fer la pasta. Molón. Cilindro.

paper de barba.- Paper fet a mà, a la tina, de fibres de fil o de cotó procedents de parracs, elaborat amb la forma o motlle. Les barbes que la pasta deixa pel perímetre li donen aquest nom. Papel de barba.

pila.- Nom genèric de les piques de pedra de forma semioviforme dins de les quals es trinxa el drap. Mortero. Pila.

pila holandesa.- Dipòsit de forma ovalada, fet de pedra o d'obra , revestit de ciment, amb un envanet divisori al centre, al costat del moló i la platina. Serveix per a preparar la pasta de paper. Pila holandesa.

ponedor.- 1. Obrer que pren la forma de l'alabrent i traspassa el full de paper sobre el saial que hi ha damunt la banca de ponar. Tot seguit hi posa, a sobre, un altre saial i torna la forma a l'alabrent fent-la llisca per la palanqueta. Ponedor. 2. Cilindre metàl·lic folrat amb un feltre o baieta, col·locat sobre el bombo de la màquina de fer paper, que serveix per a escórrer l'aigua del full. Cilindro ponedor o secador. Cilindro con fieltro.

posta.- Conjunt de 250 fulls de paper o mitja raima. En els molins de paper es feien sempre 261 fulls. Aquests onze restants es comptaven per als que sortien tarats o costers. Una posta era, en sortir de la premsa, aquests 261 fulls més 262 saials, ja que l'últim full quedava també cobert per un saial gran plegat en quatre plecs. Posta.

premsa.- 1. Instrument completament necessari en tot molí paperer que serveix per a premsar el paper. Prensa. 2. Dos o més cilíndres col·locats al final de la màquina de fer paper que serveixen per a premsar la cinta que forma el full de paper en passar entre ells quan surt de la màquina. Rodillos de la prensa.

raima.- Conjunt de 500 fulls de paper, o vint mans. Resma.

saial.- Baieta de llana sobre la qual el ponedor traspassa o calca el full de paper fet amb la forma. N'hi ha d'haver tants com fulls de paper es facin, més un anomenat saiala que es posa sobre la posta de paper. Sayal. Mantilla. Fieltro. Bayeta.

saiala.- Saial gran que es col·loca fent quatre plecs sobre la posta en el moment de premsar-la. Sayala. Cubierta del drapán.

tina.- Dipòsit de fusta, de pedra o d'obra, on es posen les pastes ja preparades per a fer el paper. A la tina hi ha, a més, l'espona de l'alabrent, la palanqueta, el remenador i el mosso. Al davant, entre la tina i la premsa hi ha l'espona del ponedor. Es recomana que els angles de la tina siguin roms per a poder-la netejar millor. Hi ha contrades on la tina és ovalada o quasi rodona. Dóna nom al veritable paper fet a mà. Tina. Tinaja.

telera.- Barra de fusta que està subjectada als claus per unes clavilles i que aguanta la maça de les piles o de setinar el paper. A l'extrem superior hi ha collada la sabata, que és on piquen les lleves de l'arbre de la roda. Mango del mazo.

torn de la premsa.- Arbre vertical que gira sobre dos perns subjectes a terra i a la vosta de la nau, amb dos barrons que el travessen en forma de creu, a un metre i mig de terra. Unit a una corda o cadena fermada a mitja alçada, estira el pernal que fa rodar el dau de la premsa. El fan anar quatre obrers. Torno. Cabrestante.

torn d'espolsar.- Bombo hexagonal de fusta, amb els costats de tela metàl·lica -de galliner-, que es fa rodar per mitjà d'una maneta. Serveix per a treure la pols dels draps, la terra i la borra, després d'haver-los esquinçat. Vegeu llop. Batán de los trapos. Diabla. Diablo.

ventana.- Finestra del mirador. Els batents d'aquestes finestres porten un dispositiu especial que permet deixar-les més o menys obertes, segons convingui, perquè hi hagi més o menys corrent d'aire. Ventana.